Siempre que piso las escaleras
de mi cárcel diaria
rezo al patrón de los cuadros intermedios.
Sólo le pido
amnesia.
de mi cárcel diaria
rezo al patrón de los cuadros intermedios.
Sólo le pido
amnesia.
En Pablo Neruda declamava que la persona és un "animal de llum". Capaç de moltes vileses però, a l'ensems, amb la capacitat per a la llum, la creació, el pensament. La supremacia del visceral però armat del pensament científic. Com serà aquest blog? Encara no ho sé. Suposo que s'anirà formant amb el temps i amb vosaltres. M'agradaria rebre les vostres opinions i que ningú no s'autocensurés. A la vostra disposició.
No hay comentarios:
Publicar un comentario