EL DISCURS DELS DRETS HUMANS EN LA LLUITA PER LA DEMOCRÀCIA I LA MILLORA DE VIDA

- en el 60è aniversari de la Declaració de drets humans -


Dies: Dimarts 21, dimecres 22 i dijous 23 d'octubre

Lloc: Facultat d'Història de la UB. C/ Montealegre, 6. Metro Universitat. L1 i L2

Organitza: FUNDACIÓ PERE ARDIACA

Col.labora: ACP, Fundació Pau i Solidaritat de CCOO, Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB, Món-3

Dóna suport: Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya, Regidoria de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona

Ara fa 60 anys, el 10 de desembre, l’Assemblea General de Nacions Unides aprovava la Declaració Universal dels Drets Humans, un document contundent, un veritable document subversiu, que establia uns drets i una dignitat inalienables de les persones pel sol fet de ser-ho, més enllà dels estats de què eren membres.

La Fundació Pere Ardiaca, que està compromesa amb la consecució d’una societat d’éssers humans lliures i iguals, vol celebrar aquell aconteixement investigant l’impacte que ha tingut el discurs dels drets humans i la Declaració com a instruments per a la lluita per la democràcia i la justícia social.


21 d'octubre a les 18.45h. SALA GRAN

Dimarts
Presentació

Manuel Moreno, Fundació Pere Ardiaca

Rosa Bada, Directora de Drets Civils de l'Ajuntament de Barcelona

Xavier Badia i Cardús, Director de l’Oficina de Promoció de la Pau i els Drets Humans de la Generalitat de Catalunya


La nostra pròpia història: la recepció de la Declaració a Espanya i la lluita antifranquista

Adoni González, lluitador antifranquista, activista de CCOO i ex-membre d'Amics de la UNESCO
Jacques Ouhayoun, Secours Populaire Français
José Antonio Moreno, advocat i president del Foro por la Memoria
Presenta: Manuel Moreno, Responsable de l'Àrea d'Història de la Fundació Pere Ardiaca

Dimecres 22 d'octubre a les 19.00h. SALA GRAN

La lluita per la democràcia i el discurs dels drets humans: els cas del Marroc i Colòmbia

Alí Mohammed Abji, Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH)
Luz Elena Ramírez, Moviment de víctimas de crímenes de crímenes del estado de Colòmbia (MOVICE)

Presenta: Jordi Garrell, Director de de l'Associació Catalana per la Pau (ACP)

Dijous 23 d'octubre a les 19.00h. AULA 308

Els treballadors i els drets humans

Alí Mohammed Abji, Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH)
Rahmani Messaouda, Saada,Unió General de Treballadors d'Argelia (UGTA)
Presenta: Jordi Ribó, President de la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO

Y es que no me lo puedo creer.....

Para solidarizarnos con los estudiantes encadenados y en huelga de hambre, que quieren evitar el cierre del comedor de la universidad, hemos ido hasta donde se encontraban.

En el camino mujeres desnudas vendían su cuerpo, travestis que invitaban al sexo, previo pago por supuesto. Todo ello en plena calle, como en un mercadillo de pueblo.

Por desgracia muchas muchachas prostituyendose.

Cuando llegamos nos damos abrazos solidarios y hay risas y complicidad. Tres tristes tiendas de acampada, posan en fila esperando otras que seguramente no llegaran.

Hay pases de rugby con entre los muchacos encadenados y algunos estudiantes se acercan a firmar.

De repente hace su aparición la guardía urbana, primero dos motos y se le suman 2 coches más.

Muy peripuestos piden por el encargado (sic) de la movida y, casi entre muslos y tetas, entre coitos mal resueltos y enfermedades venereas sueltan, sin verguenza alguna, que aquellas tres tiendas de campaña están contraviniendo la ordenanza municipal. "Señores, papeles" y, hala, todos a dar el carné.

Yo, desde un rincón, observo la escena, incrédulo y noto como me sonrojo por la vergüenza ajena. Pienso que es surrealista. Me froto los ojos primero de sorpresa y luego para evitar una carcajada (si la cólera me dejara).

Nos vamos por donde hemos venido. Las muchachas siguen buscando clientes, los proxenetas las van dejando situadas estratégicamente para chulearlas a conciencia.

Giro la cabeza, allí un corrillo de guardias cotejan sus notas entre entretenidos y divertidos. Nada pasa en la ciudad, solo media docena de solidarios molestan, pero poco.

Creo que me voy a la cama. Espero que los estudiantes no pasen frío y aguanten el hambre. Un abrazo para todos compañeros y un beso de buenas noches para ti, Aitor.

HONRA MERECE EL QUE A SU HIJO SE PARECE

Siento mucho este titulo tan personalista, pero el orgullo me ciega.

Saber que mi hijo lucha por lo colectivo, por lo público hace que crea que este mundo es un poco mejor. A su lado otros compañeros encadenados, otras compañeras organizando, otros estudiantes apoyando, fundamentan las esperanzas que nunca perdí.

Animo, la lucha es larga.

P.D.: Por cierto, Sr. Rector ¿No le gusta el menú del comedor?

Los estudiantes y trabajadores aceptan sugerencias, sobre todo de alguien que no tiene problemas económicos para comer donde le de la gana.

Además le propongo que me privatice su despacho para poner un comercio de venta de humo. Al fin y al cabo es lo que Vd. vende aparte de la propia Universidad.


La notícia a El Periódico



La notícia a La Vanguardia



http://www.lavanguardia.es/lv24h/20081007/53554973031.html


http://www.elperiodico.com/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAS&idnoticia_PK=550354&idseccio_PK=1022


http://www.adn.es/local/barcelona/20081007/NWS-0539-estudiantes-encadenan-UB-cierre-comedores.html#comment_1_5


http://www.que.es/barcelona/noticias/seis-estudiantes-se-encadenan-en-los-comedores-universitarios-de-la-ub-para-evitar-su-cierre.html


http://www.kaosenlared.net/noticia/salvem-els-menjadors-universitaris-vaga-fam-2-dies


http://barcelona.indymedia.org/newswire/display/352802/index.php


http://www.3cat24.cat/noticia/319344/barcelonaciutat/Sis-estudiants-es-declaren-en-vaga-de-fam-contra-el-tancament-dels-menjadors-universitaris

Memòria Històrica: Entrevista a Catalunya Nit

Más sobre Memoria Histórica y sobre la iniciativa del juez Garzón.



Descarregar l'arxiu Mp3

Memòria Històrica: Entrevista a les Notícies en Xarxa de COM Ràdio

Sobre el tan traído tema de Garzón os dejo la grabación de una entrevista que me hizo la emisora COM RADIO.

Uno que comienza, como el superjuez, a ser mediático



Descarregar l'arxiu MP3

TOCAR LA HERIDA O EL CASO DEL JUEZ GARZÓN

No hace falta ser médico ni enfermero para saber lo que significa tocar y hurgar en una herida. Duele, duele mucho. Lo suficiente para hacerlo con las manos limpias y siempre con el ánimo de sanarla, de cerrarla. Si además se logra enseñar a otros como se curan estas dolencias mucho mejor. No digo ya si se dictamina cual fue la enfermedad que produjo la herida y se puede hacer profilaxis. La hostia.

Pero por que será que temo que se va ha hacer sangrar la llaga sin tener ni remota idea de cómo sanarla, es más, mucho me temo que sin el menor interés en la curación.

Toda esta metáfora sanitaria no hace más que hablar de la ya famosa intervención del Sr. Juez Garzón en el mundo, ahora mediático, de la memoria histórica. Por formación humana tiendo a dar un margen de crédito a los bienintencionados pero hace tiempo que deje de creer en el súper juez, al que le salen bien todos los casos en los que se cerca la libertad, eso sí sujeto a la ley, pero falla estrepitosamente en la mayoría de aquellos otros asuntos en los que se persigue a los asesinos empedernidos, pero respetuosos con la “legalidad” y que por ello quedan, únicamente, sobresaltados los pobrecitos.

En cualquier caso, Sr. Garzón, y por que los que no nacimos ayer sabemos lo difícil de ciertas misiones, voy ha hacer con Vd., de nuevo, un ejercicio de credulidad. Le voy a animar a seguir por el camino trazado. Dé, Vd., la oportunidad de ser oídos a todos aquellos que aun buscan a los muertos de la “cruzada”, recoja los nombres, uno en cada línea, pensando que detrás de cada uno de ellos habían hombres y mujeres, jóvenes y mayores, que eran gente enamorada de la vida y que por eso defendían la libertad, que tenían ilusiones. Vea, en cada línea, lo que podían haber ofrecido a nuestro país, imagine sus sueños, su trabajo. Véalos cantando, bailando, pariendo.

Cuando adivine la dimensión de la tragedia, hable con sus madres y padres, si aun viven, hable con sus hijos, con sus hermanos. Díganos a todos que fue un crimen contra la humanidad, que los muertos merecen nuestro respeto y reconocimiento, que las familias pueden pasar a recoger sus restos y, de una puta vez, llorarles abrazando lo que de ellos quede. Díganos que es posible que haya recuperado todos sus nombres, que los juzgados de todo el país se han quedado sin papel, que el sumario ocupa habitaciones enteras, salones, explanadas. Y esté seguro de que le creeremos.

Cuando todo esto esté ante sus ojos, dígame si llora y sabré si existe una posibilidad de justicia, de la justicia real, esa que a veces no se sustenta con las leyes dictadas por los lacayos, cuando no por los propios verdugos. Inste a la creación de tribunales especializados en limpiar los nombres emborronados, a la creación de departamentos forenses que nos digan quien, de ese amasijo de huesos, era nuestra madre, nuestro tío, el abuelo. Preocúpese de ayudar a aquellos que luchan por localizar a nuestros muertos, levante una Causa General pues será la causa de todos y de todas.

Un último favor, cuando hable Vd. de sus muertes no use las palabras ejecutados, inmolados, desaparecidos. Vd. sabe que hablamos de asesinatos.

DESDE LA FUNDACIO PERE ARDIACA

TEXTO DE LA NOTA DE PRENSA DE LA FUNDACIÓ PERE ARDIACA EN TORNO A LAS DILIGENCIAS ABIERTAS POR EL JUEZ GARZÓN.
(Vigilad bellacos, la Fundació no hace vacaciones)


EL JUTGE GARZÓN I LES DILIGÈNCIES OBERTES SOBRE ELS ASSASSINATS DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA

En referència a les diligències obertes pel jutge de l'Audiència Nacional, Baltasar Garzón, en relació a les fosses comunes del franquisme amb la finalitat de determinar si és competent per a investigar aquests fets i elaborar un cens de desapareguts i obrir una causa general. El Jutge Garzón ha sol·licitat informació als ajuntaments de Madrid, Granada, Còrdova i Sevilla, entre d'altres, i als fons documentals de l'Arxiu General de l'Administració, al Valle de los Caídos, a l'Arxiu de Salamanca, al fitxer del Tribunal Especial para la Represión de la Masonería y el Comunismo i al Centro Documental de la Memoria Histórica. També ha informat a la Conferència Episcopal que haurà de permetre a la Policia Judicial accedir a totes les parròquies d'Espanya (un total de 22.827) perquè facilitin els llibres de difunts amb la finalitat d'identificar les possibles víctimes desaparegudes a partir d'aquella època. A més del nom d'aquestes persones, el jutge reclama saber la data i ciutat de naixement dels cadàvers, així com el lloc on residien i la filiació política a la que pertanyien i que els va fer ser víctimes de la repressió feixista.

Aquestes diligències surten arran de les denúncies de diferents associacions de la memòria històrica a l'Audiència Nacional el passat 18 de juliol del 2007 per diferents casos a Navarra, Balears, Canàries, Catalunya, Galícia, Andalusia.

Des de la Fundació Pere Ardiaca volem, per una banda, felicitar aquesta iniciativa que és una reclamació de les associacions de recuperació de la memòria històrica i democràtica. Considerem que és una prova de normalitat democràtica aclarir tot el que va passar durant la dictadura franquista amb la finalitat d'aprendre del passat per tal què no torni a succeir mai més i caminar així cap a una societat democràtica plenament avançada i on no quedin impunes els crims contra la humanitat.

Per altra banda, esperem que no sigui una operació més d'aquest jutge "estrella", massa acostumat a agafar protagonisme als mitjans de comunicació, per fer-se la foto i tancar, de cara a la galeria, qualsevol possibilitat d'investigar els fets ocorreguts (desaparicions, sacas, assassinats, tortures i exilis forçosos) durant la llarga nit del franquisme i que va acabar amb la vida de tantes i tants republicans que lluitaven per la llibertat i la democràcia.

En el cas que l'Audiència Nacional considerés que no és competent per investigar aquests fets, demanem a tots els Grups Parlamentaris i al Govern espanyol la creació, mitjançant llei, d'un jutjat o tribunal ad hoc amb l'objectiu de conèixer els delictes comesos durant la guerra civil i la dictadura, que comptés amb la col·laboració de tots els jutjats de l'Estat espanyol en base a la Ley de la Memoria Histórica de 26 de desembre de 2007.

Per últim, reclamem, una vegada més, que es prenguin les mesures necessàries per deixar sense validesa legal les decisions repressives derivades de l'entramat jurídic del franquisme, és a dir, reclamem l'anul•lació dels judicis sumaríssims. I mentrestant, animem a la societat civil catalana i a la espanyola a continuar lluitant contra l'oblit i la barbàrie del feixisme com la millor manera de construir un futur de llibertat i democràcia.

A Barcelona, dimarts 2 de setembre de 2008


ÀREA D'HISTÒRIA
Fundació Pere Ardiaca